Bloc de Filosofia del Col·legi l'Estel de Granollers
dilluns, 26 d’octubre del 2009
22. Cal estar al costat d'una persona per estimar-la?
Moltes vegades ens veiem obligats a separar-nos de la persona que més estimem. Quan aquesta separació és molt llarga, si dura anys, desapareix l'amor? Si això passa, vol dir que no l'estimàvem de debò?
No, es clar que no cal estar al costat d'una persona per estimarla i moltes vegades no se la deixa d'estimar. Però si se la deixa d'estimar no es un motiu de distància. I això no només passa en relacions sentimentals sinó també en amistat.
En la meva opinió no cal tenir la persona al costat. Crec que ni la mort, la distància més llunyana a la que pot marxar algú, pot apagar l'amor o l'afecte que sens cap algú. Hi ha coses que són massa fortes com per apagar-se sense més.
Sento no estar totalment d'acord amb vosaltres dues. És cert que l'amor no té fronteres, ni edat, ni color, ni raça... Però l'amor és com una planta, una flor que has d'anar regant dia rere dia perquè no es marceixi. Per això és necessari treballar aquest amor amb la persona que estimes. La distància, però, quan és de molts anys o de temps indeterminat, no és un element que afavoreixi precisament això. Quan estimem de veritat necessitem veure, tocar, olorar l'altre persona; no en tenim prou amb sentir-la per telèfon, pensar-la o llegint els seus correus. Necessitem quelcom més. No dic que sigui impossible, però sí que és realment difícil. El que d'alguna manera busques de l'altre persona és un projecte de vida junts; i si aquesta distància limita aquesta projecte de vida, és probable que l'amor pugui desaparèixer i es converteixi, poc a poc, en un simple afecte...
Moltes vegades ens veiem obligats a separar-nos de la persona que més estimem. Quan aquesta separació és molt llarga, si dura anys, desapareix l'amor? Si això passa, vol dir que no l'estimàvem de debò?
3 comentaris:
No, es clar que no cal estar al costat d'una persona per estimarla i moltes vegades no se la deixa d'estimar. Però si se la deixa d'estimar no es un motiu de distància. I això no només passa en relacions sentimentals sinó també en amistat.
En la meva opinió no cal tenir la persona al costat.
Crec que ni la mort, la distància més llunyana a la que pot marxar algú, pot apagar l'amor o l'afecte que sens cap algú.
Hi ha coses que són massa fortes com per apagar-se sense més.
Sento no estar totalment d'acord amb vosaltres dues.
És cert que l'amor no té fronteres, ni edat, ni color, ni raça... Però l'amor és com una planta, una flor que has d'anar regant dia rere dia perquè no es marceixi. Per això és necessari treballar aquest amor amb la persona que estimes.
La distància, però, quan és de molts anys o de temps indeterminat, no és un element que afavoreixi precisament això. Quan estimem de veritat necessitem veure, tocar, olorar l'altre persona; no en tenim prou amb sentir-la per telèfon, pensar-la o llegint els seus correus. Necessitem quelcom més. No dic que sigui impossible, però sí que és realment difícil. El que d'alguna manera busques de l'altre persona és un projecte de vida junts; i si aquesta distància limita aquesta projecte de vida, és probable que l'amor pugui desaparèixer i es converteixi, poc a poc, en un simple afecte...
Publica un comentari a l'entrada