dissabte, 6 de novembre del 2010

Eureka!!

Ja tenim els resultat de les votacions!!

Voldria comentar, en primer lloc, que aquest any els resultats han estat molt més ajustats que l'any passat. Els vots han estat molt repartits i la diferència entre les fotofilosofies més votades i les que menys ha estat per escassos vots.

Les Fotofilosofies seleccionades d'enguany són:

15. Els obstacles en la vida, els creem nosaltres o els trobem? de la Natalia Jiménez amb 56 vots.

6. El destí no es pot canviar? Només hi ha un camí? de l'Elix amb 48 vots.

8. Tots som iguals? de rbn amb 39 vots.

25. Perquè diem que existeix la mala sort? de'n Jordi Planas amb 38 vots.

Moltes felicitats als escollits i també, com no, a la resta per la feina feta.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

29. Com que ens confiem més d'un pal i dues cordes que d'algunes persones?




28. Diuen que el mon es un mocador, però sempre es així?



27. Per què no sempre es veuen les coses amb claretat?



26. Això ens porta a la felicitat?

25. Perquè diem que existeix la mala sort?

(Pregunta i imatge del Ferran de la Cruz).

24. Realment som capaços de no seguir el camí dels altres?

23. Si coneixem els perills de contaminar, ¿Per què ho fem?

22. Per què ens capfiquem en separar el que és diferent?

21. Realment val la pena jugar-nos la vida corrent amb el cotxe?

20. Art o bandalisme?

19. Un colega és un amic?



18. Serem jutjats després de morir?

17. De veritat som lliures, o necessitem algun factor extern per arribar-hi? I ho seriem?



16. Fins on podem arribar?



divendres, 1 d’octubre del 2010

2. El destí està escrit en algun lloc?



dijous, 9 de setembre del 2010

Mostra de Fotofilosofia 2010

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2010 (UNESCO, novembre) es convoca per quarta  vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments Filosofia dels IES. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.



BASES
  1. El termini d’aquesta convocatòria és del 8 de setembre al 2 de novembre de 2010. S’admeten també posts fets el curs anterior que no es van poder incloure en la mostra 2009.
  2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a Fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El bloc s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden aprofitar els blogs d’anys anteriors, tot respectant els posts antics.
  3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”).
  4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos o alguna persona encarregada (vegeu instruccions més avall).

    1. En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
    2. Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada;
    3. Al peu d’aquesta al marge dret s’escriu “Feta per+alias/nom”.
    4. Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, antropologia, metafísica …).
  5. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).
  6. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Es sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació.
  7. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu  professor o professora.
  8. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 17 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.
Calendari

14 de setembre-30 d’octubre: L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies.

2-6 de novembre: Cada centre tria aproximadament un 10% de les presentades, amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament.

6-14 de novembre: Cada centre comunica la llista dels noms de l’alumnat guanyador, curs i centre a través del formulari virtual de la pàgina del CREAIF i aquest ho farà al CRP que elaborarà els diplomes. També haurà d’enviar un pwp amb les fotofilosofies guanyadores segons instruccions que es rebran.

17 de novembre, dimecres: Es fa un acte solemne en defensa de la filosofia, que figura en la llista dels celebrats mundialment reconeguts per la UNESCO. L’acte serà a la Facultat de filosofia de la UB a la tarda (es confirmarà lloc i hora). Assisteixen els i les alumnes premiats de cada centre i les famílies i se’ls lliuren els guardons. Un especialista comentarà una selecció de les premiades. La resta del curs es pot aprofitar la xarxa de blogs per treballar i il·lustrar els temes, obrir noves convocatòries del centre enfocades a una temàtica, etc.

divendres, 14 de maig del 2010

Deures i obligacions


Les obligacions ens lliguen?

Era una paraula que des d'aleshores havia tractat amb una certa rancúnia. La veritat és que a vegades amb treia de polleguera i sovint em fastiguejava els plans que tenia arraconats a la meva ment. Però, després d'explorar el transfons d'aquesta em vaig adonar de que alguna cosa bona hauria de tindre. Sinó, per què la meva mare o el meu estricte professor de matemàtiques l'haurien de repetir tant? Per cert, encara no sabeu de què t'estic parlant? Si ho heu encertat, és la paraula obligació o deure la que potser us estàveu imaginant.

Deixem de banda aquesta extensa història i centrem-nos en el quid de la qüestió. Comencem, primer de tot, fent una breu explicació sobre que és una obligació o un deure. La paraula obligació prové del mot llatí obligare, que significa estar lligat. Ara enteneu d'on ve el meu odi? No obstant la traducció literal del ètim, la paraula obligació també s'associa amb una connotació relacionada amb la dedicació vers alguna cosa que ens correspon fer, a més a més, d'allò que un mateix fa segons la seva moral.

Després de llegir aquestes definicions, si us he de ser sincer, estic una mica confós, però, a la vegada, a més idees sobre les quals pensar i dir la meva.

En primer lloc, no comparteixo el fet de que les obligacions ens lliguen perquè, a primera vista, podem pensar que aquestes poden limitar els nostres plans, però, realment, si analitzem amb més cautela la situació, veurem que ens estem oblidant d'un element importantíssim: la llibertat. Si és per alguna cosa que som humans, és perquè tenim llibertat i la paraula llibertat implica tindre la capacitat de decidir, decidir què fer i no fer, assumint, d'aquesta manera, la nostra responsabilitat. Per tant, allò que primerament es pot considerar una obligació, no ho és al cent per cent, ja que som nosaltres els que tenim l'última paraula.

Però, que hi ha d'aquella part moral que he esmentat abans? Té alguna cosa a veure la nostra moral per a que ens predisposem a complir els nostres deures i obligacions? Personalment, crec que, depenent de la persona, les nostres idees ens influeixen alhora de decidir si fem una cosa o una altra. Primer de tot, perquè som conscients de què darrera de qualsevol intent de desobediència, hi ha un càstig. Doncs, no ens lliga la paraula obligació- com hem pogut veure abans- sinó la conseqüència. Segonament, ens condiciona, des d'un punt de vista més moral i virtuós, el saber que si no complim amb les nostres obligacions, algú, a part de nosaltres, sortirà perjudicat. Imagina't, per un moment, que la teva mare et demana que no t'oblidis de revisar si tens els documents per viatjar a l'estranger en regla. El dia abans de marxar, te'n adones que t'has oblidat i, per la teva imprudència, la teva família i tu no podeu anar de vacances.

En conclusió, la paraula obligació presenta una gran complexitat, ja que per una banda no és sempre una imposició com moltes persones pensen perquè depèn de nosaltres el si decidim portar a terme el deure o no. Però, a la vegada, la majoria de vegades complim amb tot allò que ens diuen perquè, tot hi que ha sigut perquè nosaltres volem, les conseqüències ens lliguen.


diumenge, 11 d’abril del 2010

De veritat tots tenim els mateixos drets?











 Cartell en defensa als drets de la dona.

En el món existeixen a data d'avui 6.000 mil·lions de persones,les quals conviuen o coexisteixen les unes amb les altres. Totes son dignes de ser tractades com a persones i tenen uns drets fonamentals que els reconeixen a tots per igual o si més no hauria de ser així. Segons el Document Internacional dels Drets Humans tots tenim drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Aquests drets estan recollits en el Document abans esmentat i a la Constitució de cada país democràtic. Però veritablement és així?

La teoria és molt maca però en realitat no totes les persones son tractades de la mateixa forma. Per tant, no es compleix amb aquests drets fonamentals que en teoria hauríem de tenir tots.

· Per començar totes les persones tenen dret a l'educació i malauradament no totes la reben, no tots els habitants del món siguin grans, petits, joves o vells saben llegir i escriure (que és lo bàsic) i es que actualment en el món hi ha 880 mil·lions d'adults analfabets i 120 mil·lions de nens. A qui beneficia això? Un poble cult és un poble que pensa: doncs a tots aquells governs que no els interesa ser qüestionats.

· Pel que fa als drets de la dona, en molts llocs del món (la gran majoria dels païssos islàmics, tribus indígenes, alguns païssos latino americans...) a la dona no se la tracta com una persona, li treuen tots els drets com per exemple la prohibició d'anar a votar, la obligació de ser “esclava del seu home”(quan en teoria l'esclavatge va acabar-se fa uns quants anys) o fins i tot els hi treuen la seva identitat tapant-les amb burkas etc. Tot i que no cal anarse'n gaire lluny per trobar exemples de violació als drets de la dona, ja que, aquí mateix a Espanya en els últims 3 anys 210 dones han mort en mans de les seves parelles com a conseqüència de la violència de gènere.

· Per altra banda, també trobem moltes empreses multinacionals que marxen a Taiwan, Xina, Tailàndia... on fan treballar a nens, homes, persones grans i dones en condicions infrahumanes: durant jornades de 14 hores o més sense parar, amuntegats i cobrant sous vergonyosos fent productes que als mercats internacionals arriben a quadruplicar el seu cost.

Per tant la meva conclusió personal és que realment no totes les persones gaudim dels mateixos drets tot i que la teoria digui que sí. Però les persones que intenten canviar aquesta situació són callats o no se'ls escolta, ja que, els que viuen bé no els hi preocupa i els que no gaudeixen d'aquests drets no lluiten per aconsseguir-los o bé per por o bé per desconeixença d'aquests. Penso que els païssos que van signar el document de drets humans haurien de ser els encarregats de fer complir aquests drets.

dilluns, 4 de gener del 2010

Visita a Arts Santa Mònica i Mostra de Fotofilosofia



Els alumnes de 4t d’ESO vam anar el passat dia 18 de novembre a Barcelona en motiu de la IIIª Mostra de Fotofilosofia de Catalunya i les Illes Balears. L’entrega de premis va tenir lloc a la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Aprofitant la sortida es va organitzar una visita a la galeria Arts Santa Mònica. A la Mostra, la nostra escola va ésser representada per tots els alumnes de 4t d’ESO, el professor de Filosofia, Joan Fernàndez, que sense ell no haguérem assistit, i les professores de Història de l’Art, Míriam Jaques, i de Català, Lourdes Puiggròs.
Desprès de trobar-nos a l’escola, vam marxar en tren cap a Barcelona. En arribar a la ciutat vam esmorzar, i tot seguit, ens dirigÍrem cap a la galeria d’art situada a les Rambles. Allà, vam visitar dues exposicions: “Freqüències” d’Eugènia Balcells i “Fotografia, assaig i comunicació” de Mireia Sentís. La primera d’elles estava formada per tres instal·lacions: Freqüències, Roda de Color i Laberint d’Ombres; i la segona constava de diverses sèries de fotografíes autobiogràfiques que recollien l’obra de l’autora: Corners, Black Suite, Claustrofobia, Joyas, Màxima Audiencia i Felicion. Durant aquesta visita, vam comptar amb dues estudiants de física que ens van ensenyar com la física i l’art estan relacionats entre si. Després de dinar, vam tornar a la galeria d’art on vam posar en comú totes les idees que havíem recollit durant les dues exposicions, i tot seguit, ens vam dirigir cap a la facultat de Filosofia de l’UB.
Una vegada allà, ens vam dirigir cap a l’aula Magna, on se celebrava l’acte. Aquest va clausurar la Mostra de Fotofilosofia celebrada per tercer any consecutiu en motiu del Dia Mundial de la Filosofia. Allà, es van projectar les fotografies seleccionades prèviament pels alumnes i professors de totes les escoles participants. Les fotografies estaven acompanyades d’una pregunta filosòfica que hi tingués relació. Les seleccionades per a representar la nostra escola van ser: Som veritablement el que pensem que som?, del Daniel Martínez; Cal estar al costat d’una persona per estimar-la? i Hi ha algú que ho controla tot?, de la Samantha López; i Destí o casualitat?, de l’Estefano Puglisi. Com a obsequi, l’escola i els guanyadors van rebre un diploma. L’acte va ser presentat per en Jordi Beltran, president de l’associació Ad Hoc Filosofia a secundària i organitzador de l’acte, el qual va fer un petit discurs sobre la convocatòria i la filosofia en general, i va ser entevistat per dues alumnes de la nostra classe: la Marta Coll i l’Iris Infante.
Després d’aquesta intensa jornada, vam retornar cap a Granollers contents de la nostra participació a la Mostra.
Najua Aitrachid Rashid.
Nasser Mohammad Porras.
Kevin Noguera Gutiérrez.