1. Realment busquem en una persona un interior a part d’un exterior?

Mostra de Fotofilosofia 2010

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2010 (UNESCO, novembre) es convoca per quarta  vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments Filosofia dels IES. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

BASES

1. El termini d’aquesta convocatòria és del 8 de setembre al 2 de novembre de 2010. S’admeten també posts fets el curs anterior que no es van poder incloure en la mostra 2009.
2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a Fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El bloc s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden aprofitar els blogs d’anys anteriors, tot respectant els posts antics.
3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”).
4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos o alguna persona encarregada (vegeu instruccions més avall).
   
   
   1. En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
   2. Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada;
   3. Al peu d’aquesta al marge dret s’escriu “Feta per+alias/nom”.
   4. Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, antropologia, metafísica …).
5. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).
6. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Es sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació.
7. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu  professor o professora.
8. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 17 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.

Calendari

14 de setembre-30 d’octubre: L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies.

2-6 de novembre: Cada centre tria aproximadament un 10% de les presentades, amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament.

6-14 de novembre: Cada centre comunica la llista dels noms de l’alumnat guanyador, curs i centre a través del formulari virtual de la pàgina del CREAIF i aquest ho farà al CRP que elaborarà els diplomes. També haurà d’enviar un pwp amb les fotofilosofies guanyadores segons instruccions que es rebran.

17 de novembre, dimecres: Es fa un acte solemne en defensa de la filosofia, que figura en la llista dels celebrats mundialment reconeguts per la UNESCO. L’acte serà a la Facultat de filosofia de la UB a la tarda (es confirmarà lloc i hora). Assisteixen els i les alumnes premiats de cada centre i les famílies i se’ls lliuren els guardons. Un especialista comentarà una selecció de les premiades. La resta del curs es pot aprofitar la xarxa de blogs per treballar i il·lustrar els temes, obrir noves convocatòries del centre enfocades a una temàtica, etc.

Deures i obligacions

Les obligacions ens lliguen?

Era una paraula que des d'aleshores havia tractat amb una certa rancúnia. La veritat és que a vegades amb treia de polleguera i sovint em fastiguejava els plans que tenia arraconats a la meva ment. Però, després d'explorar el transfons d'aquesta em vaig adonar de que alguna cosa bona hauria de tindre. Sinó, per què la meva mare o el meu estricte professor de matemàtiques l'haurien de repetir tant? Per cert, encara no sabeu de què t'estic parlant? Si ho heu encertat, és la paraula obligació o deure la que potser us estàveu imaginant.

Deixem de banda aquesta extensa història i centrem-nos en el quid de la qüestió. Comencem, primer de tot, fent una breu explicació sobre que és una obligació o un deure. La paraula obligació prové del mot llatí obligare, que significa estar lligat. Ara enteneu d'on ve el meu odi? No obstant la traducció literal del ètim, la paraula obligació també s'associa amb una connotació relacionada amb la dedicació vers alguna cosa que ens correspon fer, a més a més, d'allò que un mateix fa segons la seva moral.

Després de llegir aquestes definicions, si us he de ser sincer, estic una mica confós, però, a la vegada, a més idees sobre les quals pensar i dir la meva.

En primer lloc, no comparteixo el fet de que les obligacions ens lliguen perquè, a primera vista, podem pensar que aquestes poden limitar els nostres plans, però, realment, si analitzem amb més cautela la situació, veurem que ens estem oblidant d'un element importantíssim: la llibertat. Si és per alguna cosa que som humans, és perquè tenim llibertat i la paraula llibertat implica tindre la capacitat de decidir, decidir què fer i no fer, assumint, d'aquesta manera, la nostra responsabilitat. Per tant, allò que primerament es pot considerar una obligació, no ho és al cent per cent, ja que som nosaltres els que tenim l'última paraula.

Però, que hi ha d'aquella part moral que he esmentat abans? Té alguna cosa a veure la nostra moral per a que ens predisposem a complir els nostres deures i obligacions? Personalment, crec que, depenent de la persona, les nostres idees ens influeixen alhora de decidir si fem una cosa o una altra. Primer de tot, perquè som conscients de què darrera de qualsevol intent de desobediència, hi ha un càstig. Doncs, no ens lliga la paraula obligació- com hem pogut veure abans- sinó la conseqüència. Segonament, ens condiciona, des d'un punt de vista més moral i virtuós, el saber que si no complim amb les nostres obligacions, algú, a part de nosaltres, sortirà perjudicat. Imagina't, per un moment, que la teva mare et demana que no t'oblidis de revisar si tens els documents per viatjar a l'estranger en regla. El dia abans de marxar, te'n adones que t'has oblidat i, per la teva imprudència, la teva família i tu no podeu anar de vacances.

En conclusió, la paraula obligació presenta una gran complexitat, ja que per una banda no és sempre una imposició com moltes persones pensen perquè depèn de nosaltres el si decidim portar a terme el deure o no. Però, a la vegada, la majoria de vegades complim amb tot allò que ens diuen perquè, tot hi que ha sigut perquè nosaltres volem, les conseqüències ens lliguen.

De veritat tots tenim els mateixos drets?

 Cartell en defensa als drets de la dona.

En el món existeixen a data d'avui 6.000 mil·lions de persones,les quals conviuen o coexisteixen les unes amb les altres. Totes son dignes de ser tractades com a persones i tenen uns drets fonamentals que els reconeixen a tots per igual o si més no hauria de ser així. Segons el Document Internacional dels Drets Humans tots tenim drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Aquests drets estan recollits en el Document abans esmentat i a la Constitució de cada país democràtic. Però veritablement és així?

La teoria és molt maca però en realitat no totes les persones son tractades de la mateixa forma. Per tant, no es compleix amb aquests drets fonamentals que en teoria hauríem de tenir tots.

· Per començar totes les persones tenen dret a l'educació i malauradament no totes la reben, no tots els habitants del món siguin grans, petits, joves o vells saben llegir i escriure (que és lo bàsic) i es que actualment en el món hi ha 880 mil·lions d'adults analfabets i 120 mil·lions de nens. A qui beneficia això? Un poble cult és un poble que pensa: doncs a tots aquells governs que no els interesa ser qüestionats.

· Pel que fa als drets de la dona, en molts llocs del món (la gran majoria dels païssos islàmics, tribus indígenes, alguns païssos latino americans...) a la dona no se la tracta com una persona, li treuen tots els drets com per exemple la prohibició d'anar a votar, la obligació de ser “esclava del seu home”(quan en teoria l'esclavatge va acabar-se fa uns quants anys) o fins i tot els hi treuen la seva identitat tapant-les amb burkas etc. Tot i que no cal anarse'n gaire lluny per trobar exemples de violació als drets de la dona, ja que, aquí mateix a Espanya en els últims 3 anys 210 dones han mort en mans de les seves parelles com a conseqüència de la violència de gènere.

· Per altra banda, també trobem moltes empreses multinacionals que marxen a Taiwan, Xina, Tailàndia... on fan treballar a nens, homes, persones grans i dones en condicions infrahumanes: durant jornades de 14 hores o més sense parar, amuntegats i cobrant sous vergonyosos fent productes que als mercats internacionals arriben a quadruplicar el seu cost.

Per tant la meva conclusió personal és que realment no totes les persones gaudim dels mateixos drets tot i que la teoria digui que sí. Però les persones que intenten canviar aquesta situació són callats o no se'ls escolta, ja que, els que viuen bé no els hi preocupa i els que no gaudeixen d'aquests drets no lluiten per aconsseguir-los o bé per por o bé per desconeixença d'aquests. Penso que els païssos que van signar el document de drets humans haurien de ser els encarregats de fer complir aquests drets.

Visita a Arts Santa Mònica i Mostra de Fotofilosofia

Els alumnes de 4t d’ESO vam anar el passat dia 18 de novembre a Barcelona en motiu de la IIIª Mostra de Fotofilosofia de Catalunya i les Illes Balears. L’entrega de premis va tenir lloc a la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Aprofitant la sortida es va organitzar una visita a la galeria Arts Santa Mònica. A la Mostra, la nostra escola va ésser representada per tots els alumnes de 4t d’ESO, el professor de Filosofia, Joan Fernàndez, que sense ell no haguérem assistit, i les professores de Història de l’Art, Míriam Jaques, i de Català, Lourdes Puiggròs.

Desprès de trobar-nos a l’escola, vam marxar en tren cap a Barcelona. En arribar a la ciutat vam esmorzar, i tot seguit, ens dirigÍrem cap a la galeria d’art situada a les Rambles. Allà, vam visitar dues exposicions: “Freqüències” d’Eugènia Balcells i “Fotografia, assaig i comunicació” de Mireia Sentís. La primera d’elles estava formada per tres instal·lacions: Freqüències, Roda de Color i Laberint d’Ombres; i la segona constava de diverses sèries de fotografíes autobiogràfiques que recollien l’obra de l’autora: Corners, Black Suite, Claustrofobia, Joyas, Màxima Audiencia i Felicion. Durant aquesta visita, vam comptar amb dues estudiants de física que ens van ensenyar com la física i l’art estan relacionats entre si. Després de dinar, vam tornar a la galeria d’art on vam posar en comú totes les idees que havíem recollit durant les dues exposicions, i tot seguit, ens vam dirigir cap a la facultat de Filosofia de l’UB.

Una vegada allà, ens vam dirigir cap a l’aula Magna, on se celebrava l’acte. Aquest va clausurar la Mostra de Fotofilosofia celebrada per tercer any consecutiu en motiu del Dia Mundial de la Filosofia. Allà, es van projectar les fotografies seleccionades prèviament pels alumnes i professors de totes les escoles participants. Les fotografies estaven acompanyades d’una pregunta filosòfica que hi tingués relació. Les seleccionades per a representar la nostra escola van ser: Som veritablement el que pensem que som?, del Daniel Martínez; Cal estar al costat d’una persona per estimar-la? i Hi ha algú que ho controla tot?, de la Samantha López; i Destí o casualitat?, de l’Estefano Puglisi. Com a obsequi, l’escola i els guanyadors van rebre un diploma. L’acte va ser presentat per en Jordi Beltran, president de l’associació Ad Hoc Filosofia a secundària i organitzador de l’acte, el qual va fer un petit discurs sobre la convocatòria i la filosofia en general, i va ser entevistat per dues alumnes de la nostra classe: la Marta Coll i l’Iris Infante.

Després d’aquesta intensa jornada, vam retornar cap a Granollers contents de la nostra participació a la Mostra.

Najua Aitrachid Rashid.

Nasser Mohammad Porras.

Kevin Noguera Gutiérrez.

Programa de la sortida

Com tots sabeu, el proper dimecres 18 de novembre farem la sortida a Barcelona en la que visitarem la galeria d'Art Santa Mònica i per la tarda assistirem a la Mostra de Fotofilosofia. Us recordo que per a la mostra podeu convidar a amics i familiars, doncs és un acte obert al públic.

Per si algú ha perdut la circular que us vaig passar, el programa del dia serà el següent:

 

  8’00h: Trobada a l’escola.
  8’45h: Sortida de l’escola. Sortida en tren cap a Barcelona.
10’30h: Arribada a Barcelona i esmorzar.
11’30h: Visita a la galeria Arts Santa Mònica
                        Exposició “Freqüències” d’Eugènia Balcells
                        Exposició “Fotografia, assaig i comunicació” de Mireia Sentís
13’30h: Dinar
15’00h: Posada en comú treball exposicions (Arts Santa Mònica)
17’00h: III Mostra de Fotofilosofia (Faculta de Filosofia-UB)
20’00h: Tornada a Granollers

Preu de la sortida: Només transport (4,50€ aprox.). Cal portar l’esmorzar i el dinar.


Espero i desitjo que poguem gaudir tots i totes d'un bon dia!

Eureka!!

Eureka!!

Ja tenim els resultat de les votacions!!

Voldria comentar, en primer lloc, que aquest any els resultats han estat molt més ajustats que l'any passat. Els vots han estat molt repartits i la diferència entre les fotofilosofies més votades i les que menys ha estat per escassos vots.

Per últim dir que les fotofilosofies seleccionades per representar l'escola el dia 18 seran quatre. Donat que havien de ser el deu per cent de les presentades, i aquestes han estat 45, el fet de no haver cap empat entre les més votades fa que no pugui entrar la cinquena.

Sense més preàmbuls, passo a donar els resultats definitius de les votacions. Aquests són els següents:

Votants: 105
Vots: 315

Fotofilosofies seleccionades:

34. Som veritablement el que pensem que som? de D~Dog: 34 vots (10,79%)
22. Cal estar al costat d'una persona per estimar-la? de Snail: 21 vots (6,67%)
23. Hi ha algú que ho controla tot? de Snail: 20 vots (6,35%)
32. Destí o casualitat? de Estefano: 19 vots (6,03%)


Aquestes són, doncs, les quatre fotofilosofies que representaran a l'escola a la Mostra. Moltes felicitats als escollits i també, com no, a la resta per la feina feta.

Setmana de votacions

Dilluns passat van començar les votacions de les fotofilosofies presentades aquest curs per l'alumnat de 4t d'ESO. Durant tota la setmana aniran passant tots els cursos i tot el professorat per tal d'exercir el seu vot. Hauran d'escollir les tres que més els hi agradi i, si tot va bé, el recompte es farà el cap de setmana i es publicaran els resultats de les més votades entre. Recordarem també que seran seleccionades, depenent dels resultats, entre quatre i cinc fotofilosofies.

Molta sort a tothom!

Per què ens volen fer callar?

Hem demostrat, un any més, que tenim moltes coses a dir, que no ens fa por pensar i que la Filosofia ens serveix com a mitjà en la nostra recerca de coneixement. Si ho estem deixant tant clar, per què ens volen fer callar?

45. Sentir sense sentiments?

Un ésser viu que té sentiments, en pot sentir cap a un robot que no en té?

44. Realment els animals són lliures?

Majoritàriament, totes les persones volem que la animals no vgui pels carrers, però quan els tenim, els engarjolem i els privem de la llibertat?

43. Les accions que per a tu estan malament, per a uns altres poden estar bé?

Les coses que podem fer que a tu et semblin que estan bé, o son morals, per als altres alomillor no, com podem posarnos d'acord?

42. Per què volem oblidar enlloc d'afrontar?

Sempre que ens passen coses que afecten la nostra salud emocional com per exemple que se'ns mori algú estimat, o que la parella ens deixi, tendim a beure per oblidar. Oblidar a vegades està bé però, i afrontar i aprendre dels que ens a passat?

41. Emmascarem el nostre nom?

De dia som uns, de nit uns altres. A casa ens coportem d'una manera , hi ha un saber estar, fora es un altre cosa, un altre mon. Tenim confiançes, comentaris, pero cuan sabem de veritat qui i com som?

40. Quina es la clau de la vertadera felicitat?

Moltes vegades ens empenyem en buscar la felicitat a tot arreu, busquem i busquem i som incapaços de trobar-la. Però pot ser no busquem en el lloc adequat i a lo millor no es tan fàcil com pesem.

39. Existeixen els mals camins o només decisions equivocades?

La nostra vida sempre esta marcada i condicionada per les nostres decisions i fets. Però, quan ens passen coses dolentes, no sabem si ens a tocat un camí on els fets eren negatius o simplement una decisió que sense esperar-ho ens ha comportat aquella conseqüencia negativa.

38. Qui ens qüestiona?

El fet de ser, gran, petits, tenir menys rao davant d'algunes situaciones, temes, etc. No dona dret a que ningu ens digui ni el que em de fer, ni tampoc com ens em de comportar en cada moment, som lliures d'expressio y de actuació.

37. Les conseqüències són una finestra cap a les conclusions?

Al llarg de la vida ens poden pasar moltisimes coses, que cuant més en saps o millor domines la propia causa, pots solucionar el problema o treuren uns fets i unes realitats que tenseñen a la vida, i et fan veure les coses d'una altre manera.

36. Esport o violència?

El futbol americà és un esport que va néixer als Estats Units i és un dels esports de contacte més competitiu del món on el jugador requereix d'una gran disciplina, entrenament físic i preparació mental, és un esport que requereix força i la pregunta és si és un esport o agressivitat?

35. Cal matar-lo per divertir-nos?

Avui en dia molta gent mata per diversió i la majoría són rics que no tenen res més a fer que anar a caçar i assistir a les corregudes de braus. La pregunta és, cal matar per divertir-nos?