Les obligacions ens lliguen?
Era una paraula que des d'aleshores havia tractat amb una certa rancúnia. La veritat és que a vegades amb treia de polleguera i sovint em fastiguejava els plans que tenia arraconats a la meva ment. Però, després d'explorar el transfons d'aquesta em vaig adonar de que alguna cosa bona hauria de tindre. Sinó, per què la meva mare o el meu estricte professor de matemàtiques l'haurien de repetir tant? Per cert, encara no sabeu de què t'estic parlant? Si ho heu encertat, és la paraula obligació o deure la que potser us estàveu imaginant.
Deixem de banda aquesta extensa història i centrem-nos en el quid de la qüestió. Comencem, primer de tot, fent una breu explicació sobre que és una obligació o un deure. La paraula obligació prové del mot llatí obligare, que significa estar lligat. Ara enteneu d'on ve el meu odi? No obstant la traducció literal del ètim, la paraula obligació també s'associa amb una connotació relacionada amb la dedicació vers alguna cosa que ens correspon fer, a més a més, d'allò que un mateix fa segons la seva moral.
Després de llegir aquestes definicions, si us he de ser sincer, estic una mica confós, però, a la vegada, a més idees sobre les quals pensar i dir la meva.
En primer lloc, no comparteixo el fet de que les obligacions ens lliguen perquè, a primera vista, podem pensar que aquestes poden limitar els nostres plans, però, realment, si analitzem amb més cautela la situació, veurem que ens estem oblidant d'un element importantíssim: la llibertat. Si és per alguna cosa que som humans, és perquè tenim llibertat i la paraula llibertat implica tindre la capacitat de decidir, decidir què fer i no fer, assumint, d'aquesta manera, la nostra responsabilitat. Per tant, allò que primerament es pot considerar una obligació, no ho és al cent per cent, ja que som nosaltres els que tenim l'última paraula.
Però, que hi ha d'aquella part moral que he esmentat abans? Té alguna cosa a veure la nostra moral per a que ens predisposem a complir els nostres deures i obligacions? Personalment, crec que, depenent de la persona, les nostres idees ens influeixen alhora de decidir si fem una cosa o una altra. Primer de tot, perquè som conscients de què darrera de qualsevol intent de desobediència, hi ha un càstig. Doncs, no ens lliga la paraula obligació- com hem pogut veure abans- sinó la conseqüència. Segonament, ens condiciona, des d'un punt de vista més moral i virtuós, el saber que si no complim amb les nostres obligacions, algú, a part de nosaltres, sortirà perjudicat. Imagina't, per un moment, que la teva mare et demana que no t'oblidis de revisar si tens els documents per viatjar a l'estranger en regla. El dia abans de marxar, te'n adones que t'has oblidat i, per la teva imprudència, la teva família i tu no podeu anar de vacances.
En conclusió, la paraula obligació presenta una gran complexitat, ja que per una banda no és sempre una imposició com moltes persones pensen perquè depèn de nosaltres el si decidim portar a terme el deure o no. Però, a la vegada, la majoria de vegades complim amb tot allò que ens diuen perquè, tot hi que ha sigut perquè nosaltres volem, les conseqüències ens lliguen.