Només tens una vida, a què em refereixo amb això?, doncs bé vull arribar a la conclusió del fet que he d'obrir els ulls i gaudir de la vida, sent com sóc jo i a qui no li agradi doncs que no em mirin.
Ara semblaré una vella, però he passat per moltes etapes en setze anys que tinc, sóc una noia com qualsevol altre amb molts complexos que a la llarga els he intentat tapar per por al "què dirà la gent?" però farà qüestió de mesos em vaig adonar que deixaria de preocupar-me per als altres i començar a preocupar-me per mi. Per prendre aquesta decisió he trigat molt, ja que anava rebent comentaris, però el que més em va tocar i em va fer mal eren les persones que m'ho deien... Però la meva família i els meus amics, no aquells que diuen "estaré per sempre" sinó els que m'ho han demostrat quan ho he necessitat, ells van estar per ajudar-me.
Avui aniria i els i faria dos petons a cadascuna d'aquelles persones, ja que m'he fet molt més forta i no passo ni una, de fet algunes de les persones m'han confessat que em tenen enveja, però la meva resposta va ser... Valorat que un cos no ho és tot, ja que és un cos humà es pot engreixar, aprimar i el més important només hi ha una vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada