diumenge, 11 d’abril de 2010

De veritat tots tenim els mateixos drets?











 Cartell en defensa als drets de la dona.

En el món existeixen a data d'avui 6.000 mil·lions de persones,les quals conviuen o coexisteixen les unes amb les altres. Totes son dignes de ser tractades com a persones i tenen uns drets fonamentals que els reconeixen a tots per igual o si més no hauria de ser així. Segons el Document Internacional dels Drets Humans tots tenim drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Aquests drets estan recollits en el Document abans esmentat i a la Constitució de cada país democràtic. Però veritablement és així?

La teoria és molt maca però en realitat no totes les persones son tractades de la mateixa forma. Per tant, no es compleix amb aquests drets fonamentals que en teoria hauríem de tenir tots.

· Per començar totes les persones tenen dret a l'educació i malauradament no totes la reben, no tots els habitants del món siguin grans, petits, joves o vells saben llegir i escriure (que és lo bàsic) i es que actualment en el món hi ha 880 mil·lions d'adults analfabets i 120 mil·lions de nens. A qui beneficia això? Un poble cult és un poble que pensa: doncs a tots aquells governs que no els interesa ser qüestionats.

· Pel que fa als drets de la dona, en molts llocs del món (la gran majoria dels païssos islàmics, tribus indígenes, alguns païssos latino americans...) a la dona no se la tracta com una persona, li treuen tots els drets com per exemple la prohibició d'anar a votar, la obligació de ser “esclava del seu home”(quan en teoria l'esclavatge va acabar-se fa uns quants anys) o fins i tot els hi treuen la seva identitat tapant-les amb burkas etc. Tot i que no cal anarse'n gaire lluny per trobar exemples de violació als drets de la dona, ja que, aquí mateix a Espanya en els últims 3 anys 210 dones han mort en mans de les seves parelles com a conseqüència de la violència de gènere.

· Per altra banda, també trobem moltes empreses multinacionals que marxen a Taiwan, Xina, Tailàndia... on fan treballar a nens, homes, persones grans i dones en condicions infrahumanes: durant jornades de 14 hores o més sense parar, amuntegats i cobrant sous vergonyosos fent productes que als mercats internacionals arriben a quadruplicar el seu cost.

Per tant la meva conclusió personal és que realment no totes les persones gaudim dels mateixos drets tot i que la teoria digui que sí. Però les persones que intenten canviar aquesta situació són callats o no se'ls escolta, ja que, els que viuen bé no els hi preocupa i els que no gaudeixen d'aquests drets no lluiten per aconsseguir-los o bé per por o bé per desconeixença d'aquests. Penso que els païssos que van signar el document de drets humans haurien de ser els encarregats de fer complir aquests drets.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb tú, Carla. De què serveixen un munt de papers, si després no és compleix tot el que diuen? Crec que l'essencial és que cadascú prengui consciència de la situació, i que s'adoni que no val la pena fer aquestes coses. De què serveix obligar algú a que canvii la seva conducta de la nit al dia? És obligar el millor remei? Doncs penso que no, perquè, aleshores,aquelles persones que fan aquestes barbaritats estarien actuant en contra d'allò que ells veuen com a "normal". Per això, la consciència de l'individu és el meu important. Però, en fi, encara hem de recorre un llarg camí per a que tot això desapareixi.